Pla 3-30-300: Avaluació de l’impacte d’espais verds en la salut

Viladecans, Barcelona

Basat en el pla 3-30-300 d’àrees verdes del Municipi de Viladecans, el projecte busca posar en marxa un procés de ciència ciutadana i innovació social per a avaluar i innovar entorn de la renaturalització de la ciutat. la D’una banda, l’execució d’un procés participatiu de diagnòstic ciutadà que permeten monitorar l’impacte de les accions de renaturalització. D’altra banda, la innovació social cerca la co-creació de solucions i el disseny conjunt d’estratègies per al seu ús i visibilització.

El municipi de Viladecans, ha signat la Declaració Viladecans 3-30-300, afrontant el repte que els veïns vegin 3 arbres des del seu habitatge, aconseguir un 30% de massa arbòria en el municipi i garantir un espai verd a 300 m de cada habitatge. A més, s’ha elaborat el diagnòstic del Pla Sectorial de Naturalització (PSN), analitzant la norma 3-30-300.

A pesar que el municipi compta amb la Serra, Delta i un Parc, el desenvolupament de la ciutat no ha tingut en compte la integració amb la naturalesa, deixant un model de ciutat desproveïda d’arbratge, amb escasses zones verdes de qualitat i una infraestructura verda fragmentada. El projecte considera aquesta connexió amb la naturalesa i zones d’esplai com un aspecte fonamental per a garantir la salut i el benestar de la població.

En aquest context, PLA VILADECANS 3-30-300, retornarà el verd al Torrent de Ca Preses, augmentarà l’arbratge del municipi i els seus beneficis ecosistèmics i fomentarà la presència de biodiversitat urbana. Aquestes accions estaran emmarcades en el Programa 3-30-300 i es desenvoluparan des d’una perspectiva de gènere i sota el paraigua de la participació ciutadana.

La Població local participarà en el disseny, l’execució i seguiment del projecte.

Algunes dades Àrees Verdes i la seva relació amb la Salut Urbana:

Segons una enquesta relacionada a la Regla 3-30-300 que inclou una mostra de 3.145 persones d’entre 15 i 97 anys residents a Barcelona (2016), només el 4,7% de la població enquestada complia amb la regla d’espais verds. Una mica més del 43% de les persones participants tenien almenys tres arbres en un radi de 15 metres des de la seva casa, el 62,1% tenia un espai verd important en un radi de 300 metres i el 8,7% vivia en una zona amb suficient verdor circumdant. Per contra, gairebé el 22,4% no tenia cap d’aquests elements.
S’estima que més d’un 30% de la càrrega de malaltia en el món està relacionada amb qüestions de salut mental.
L’increment de la vegetació permetria prevenir cada any un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’ús d’antidepressius i un 8% de l’ús de tranquil·litzants / ansiolítics. Així mateix, l’estudi calcula que tots aquests beneficis en la salut mental de la població es traduirien en un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental.
Qualsevol actuació en qualsevol ciutat que porti a incrementar la superfície verda pròxima als domicilis hauria de conduir a millores en la càrrega de salut mental de la població. Ara bé, perquè es produeixin aquests beneficis és imprescindible que les actuacions es distribueixin de manera equitativa per tota la ciutat i que vagin acompanyades de polítiques complementàries, com a sistemes de transport públic i actiu d’alta qualitat, zones de baixes emissions o polítiques per a lluitar contra l’especulació i la gentrificació”.
Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la naturalesa, segons conclou un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, que ha estat realitzat en quatre ciutats europees.