Viladecans Viu Verd 3-30-300: Avaluació de l’impacte d’espais verds en la salut

Viladecans, Barcelona

Aquest projecte combina ciència ciutadana i innovació social per a acostar la renaturalització urbana a la comunitat de Viladecans. A través d’un diagnòstic participatiu i una recerca col·lectiva, veïns i veïnes van explorar com els espais verds influeixen en la salut i el benestar mitjançant mesuraments científics i percepció social. Paral·lelament, un procés de prototipatge col·laboratiu va donar lloc al “carret d’alquímia urbana”: un dispositiu mòbil dissenyat de manera conjunta amb la ciutadania per a dinamitzar espais públics, activar tallers i promoure la cura ecològica de manera creativa.

PROCÉS CIÈNCIA CIUTADANA

Primer es va realitzar un diagnòstic participatiu per a conèixer com percebia la ciutadania la relació entre salut i espais verds, i si es complia la regla 3-30-300 en el seu entorn. A través d’un procés de ciència ciutadana, es van definir col·lectivament les preguntes de recerca i els espais a avaluar dins de les intervencions urbanes.

Es van aplicar mesuraments en dos moments: un pretest al setembre de 2024 i un posttest previst per a setembre de 2025, amb l’objectiu d’identificar possibles impactes de les obres realitzades. L’avaluació va incloure paràmetres com a qualitat de l’aire, soroll i temperatura (mesurats amb sensors i apps), així com enquestes i observacions sobre percepció, mobilitat i seguretat en els llocs seleccionats.

INNOVACIÓ SOCIAL

D’altra banda, el procés de prototipatge col·laboratiu es va plantejar com un complement ciutadà al projecte de renaturalització de Viladecans. A través d’una convocatòria oberta, es va convidar a la comunitat a presentar idees i participar activament en la co-creació de solucions. La proposta inicial va ser redefinida i enriquida col·lectivament al costat de col·laboradors i col·laboradores, mitjançant sessions participatives de disseny.

Aquest procés va culminar en el desenvolupament d’un prototip actiu: el carret d’alquímia urbana, un dispositiu mòbil concebut per a donar suport al “reverdecimiento” d’espais urbans. El carret actua com un catalitzador d’iniciatives comunitàries, facilitant tallers, activitats i espais de participació veïnal entorn de la cura de l’entorn. Així, es converteix en una eina d’activació urbana des d’una perspectiva lúdica, educativa i ecològica, promovent el vincle entre ciutadania i naturalesa en el context urbà.

Algunes dades Àrees Verdes i la seva relació amb la Salut Urbana:

Segons una enquesta relacionada a la Regla 3-30-300 que inclou una mostra de 3.145 persones d’entre 15 i 97 anys residents a Barcelona (2016), només el 4,7% de la població enquestada complia amb la regla d’espais verds. Una mica més del 43% de les persones participants tenien almenys tres arbres en un radi de 15 metres des de la seva casa, el 62,1% tenia un espai verd important en un radi de 300 metres i el 8,7% vivia en una zona amb suficient verdor circumdant. Per contra, gairebé el 22,4% no tenia cap d’aquests elements.
S’estima que més d’un 30% de la càrrega de malaltia en el món està relacionada amb qüestions de salut mental.
L’increment de la vegetació permetria prevenir cada any un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’ús d’antidepressius i un 8% de l’ús de tranquil·litzants / ansiolítics. Així mateix, l’estudi calcula que tots aquests beneficis en la salut mental de la població es traduirien en un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental.
Qualsevol actuació en qualsevol ciutat que porti a incrementar la superfície verda pròxima als domicilis hauria de conduir a millores en la càrrega de salut mental de la població. Ara bé, perquè es produeixin aquests beneficis és imprescindible que les actuacions es distribueixin de manera equitativa per tota la ciutat i que vagin acompanyades de polítiques complementàries, com a sistemes de transport públic i actiu d’alta qualitat, zones de baixes emissions o polítiques per a lluitar contra l’especulació i la gentrificació”.
Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la naturalesa, segons conclou un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, que ha estat realitzat en quatre ciutats europees.

Proyecto Viu Verd Viladecans 3-30-300 con el apoyo de la Fundación Biodiversidad en la convocatoria de subvenciones para el fomento de actuaciones dirigidas a la renaturalización y resiliencia de ciudades españolas 2022 en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR) – Financiado por la Unión Europea – NextGenerationEU